Estic destrossat
| 6 febrer 2014Aquest curs no sé què em passa, no faig res bé.
L’any passat si em posava a estudiar ho aprovava tot, clar que hi ha algunes matèries més difícils que altres, però fins i tot en alguna assignatura treia excel·lents o notables. En canvi aquest curs han canviat els papers, la meva màxima nota, si no recordo malament ha estat un cinc, UN CINC! La veritat es que estic cabrejat encara que no ho demostro perquè no vull cabrejar a més gent o enfadar-la. Tornant a la idea d’abans, últimament no faig res bé, per molt que m’ajudin o facin tot el possible no arribo a aconseguir-ho. La meva solució és riure-me’n. Per què m’haig de posar trist? perquè no puc esta bé i content amb mi mateix?. La veritat es que de moment em funciona però quan hi ha estones que rumio em cau tot a sobre i… no sé com explicar-ho.
La conclusió que trec es que ara mateix estic una mica perdut, no sé què he de fer i què no, però suposo que la vida és així, per alguna gent és més fàcil i per altres no tant.
Pablo
Pablo, fas una bona crònica del teu estat d’ànim. El títol ja ho diu tot! Ànim, que pots capgirar la situació!
Pel que fa a la forma, he anat corregint algunes errades (recorda que és molt important que aquesta revisió a fons la facis tu), però l’article té una bona estructura i és molt clar i directe. M’ha agradat.
No deixis d’escriure!
Josep Maria